Bach sona bé arreu

Diumenge 8 de març 2015

Hi ha un tipus d'església que a Vic sembla impossible: l'església participativa i la parroquial. No és pas que en sigui partícip de cap ni de res que se li assembli. Aquella estètica dels seixanta. Enyors ni plaents ni dissortats, records simplement. No ancorat i menys de fe. Prenc anotacions. M'agrada i en començaré a prendre'n de les lectures. No ho faig mai o ben poques vegades. Vitralls aplomats a Sant Medir a la Bordeta de Sants. Vitralls de vidre glaçat, com els que feia en Llucià de can Llucià de Santa Eulàlia quan era petit. Bach sona bé arreu encara que no es canti bé del tot. Deu costar molt. És diví. No sóc doctrinari ni partidista i em sobten aquestes parròquies obreres que em fan pensar amb el Remei del meu barri, també obrer. Acollida, creguis o no creguis, passant d'aquella olor resclosida de masses esglésies de Vic i d'arreu, però amb el dubte que sí massa participació, no resulta més entabanadora, més atractiva, on no m'hi sento comptat, com tampoc m'hi vull sentir descomptat, sentint aquella dolça llibertat de no voler-hi ser essent-hi.