Quan plou i neva

Dimecres 25 de març 2015

És un mal son. El podríem narrar, però és inexplicable. Ho deia la Tarribas aquest matí a Seyne-les Alpes. Massa que s'explica, masses hores dedicades i massa dedicació per a no perdre audiència. Com a mínim aquesta informació va no tintada de groc. D'agrair. La gendarmeria ha fet marxar als periodistes quan han arribat els familiars. És França, una altra història. De totes maneres a les nou tocades he canviat a Catalunya Música. Polítics pastifes, gent, víctimes, tertulians, especulacions ... i no pas les borsàries de grans pèrdues per les companyies aèries - repugnants, els especuladors, fins i tot en la mort i en la desgràcia. Un accident, una casualitat i un error fatal de vés a saber què. Una mala rifa d'un número mal triat i, sí, encara que hom es cregui que portar capa i tarot li atorga seguretat, calçar espardenyes de set-betes obliga a tocar de peus a terra i a no creure's poca cosa més que el res o aprendre el què som, a trobar les pedres del camí quan trepitges, que l'espart t'embutllofi les plantes dels peus i se't mullin i s'enfanguin quan plou i neva.