Preses immediates

Divendres 20 de març 2015

La intenció d'escriure ja hi era i vaig optar pel pitjor que podia haver fet: intentar mirar un documental de la 2. Quedar adormit dues hores llargues al sofà. Pura necessitat. Reiteració. Aquest cansament progressiu, malèvol i inevitable que resta, només resta i que no és capaç sumar ni les xifres del compte corrent. De fet, si el sumés, encara seria més trist i la mancança d'esperit i de vida seria d'una rotunditat absoluta. Les set. Esverament domèstic, preses immediates i egoistes de feines compartides. Anar al supermercat, al no lloc impersonal de personal mal remunerat. Recriminació no pas encoberta d'haver dormit massa, d'estar massa cansat quan tothom ho pot arribar a estar d'igual a més. S'ha fet tard. Divendres. Gairebé fosqueja i no es podrà anar a la carnisseria. Si no hagués dormit. No tocava. Preses.