Fa molts anys

Dissabte 28 de març 2015

Fa molts anys que ens coneixem i encara no ens hem allitat mai, una d'aquelles coses per les que encara val la pena viure. Exquisida escena, de les darreres, de la gran bellesa, quan el protagonista balla una cançó lenta, italiana, d'aquelles que només saben cantar i ballar els italians, amb una seva amiga de sempre, idealista, comunista de la bona vida, culta, viscuda, gran, atractiva, molt atractiva, elegant. Coses per les que encara cal la pena viure. Somriures. Complicitat. Coqueteria, ironia i cert interès possibilista, per què no? Saber que, com fins ara, és molt probable que tot quedarà igual i millor no temptar l'èxit o el fracàs de l'amistat guanyada, de la coneixença i de les vivències sense lligams i mantenir aquesta mena d'il·lusió, d'esperança, no pas somni, que fa valdre la pena de viure. M'agrada parlar de cinema quan una pel·lícula m'ha agradat. Val la pena. Mercat del Ram i Vic estarà ple com un ou.