Normes més o menys sofisticades

Dimecres 4 de març 2015

És probable que Déu no existeixi i que només ho faci en l'imaginari i en la fe dels qui la conserven, però sí que m'atreveixo a manifestar que hi ha coses divines. El rèquiem de Mozart, ahir fragments a Catalunya Ràdio. Diví. Puc entendre la transportació dels intèrprets i el flux de sentiments que pot arribar a suposar formar part activa d'aquesta mesura desmesurada que és tota la música del compositor de Salzburg. Creació, sigui la que sigui, el món, la música, l'art ... una casualitat determinada per l'atzar de la física, de la química i de la bioquímica. Com nosaltres, els homes, les dones, els éssers considerats intel·ligents, cap altra cosa que un cúmul de reaccions bioquímiques impulsives que ens poden fer gaudir d'instants suposadament divins sense saber massa que de divins només en tenen el que ens podem arribar a imaginar. Terrenals i abocats a les normes més o menys sofisticades i esbojarrades de la ciència.