Concepció temporal

Dilluns 2 de març 2015

Acostumat a portar rellotges grossos des de molt petit i a donar molta importància al temps i no pas al global, però sí al propi. M'agrada administrar-me'l, ser-ne l'amo i que no me'l manipulin més del que sigui necessari. Fer esperar o que em facin esperar, pres com a signe de desconsideració, de voler prendre temps a algú o que me'l prenguin. Tolerar si les causes del retard són justificades o accidentals. Molest quan no són ni una cosa ni una altra i es converteixen en un costum donat per suposat. Arribar a l'hora justa, el que més em plau, ni abans, ridícul, pel simple fet de llençar temps que podries utilitzar fent altres coses, ni tard pel simple fet que hom el manlleva a qui espera. Cabòries insulses, vanes, que no crec que ningú, ni jo mateix, s'ho plantegi quan et deixen o deixes algú més de vint minuts palplantat en una cantonada esperant. Qüestió de bioritmes, de concepció temporal de la realitat o no sé com explicar-ho.