El fet d'arriscar

Diumenge 15 de març 2015

Qui res no arrisca, res fa, res no té, res és, i res arriba a ser. Pot evitar el patiment i el dolor, però simplement no pot aprendre, ni sentir, ni canviar, ni créixer, ni estimar, ni viure ... Leo Buscaglia. No sé qui és. Cites que pengen a les xarxes socials més o menys afortunades, obviades, llegides, que m'interessen o passades de llarg. Aquesta, significativa, la puc compartir sempre que es fonamenti amb la consciència del contingut i el significat de la sentència. Formar part, un mateix, del grup dels que mai han arriscat i que sempre han cercat la segura inseguretat amb el ressentiment i la suportable amargor que pot arribar a comportar sense cap mena d'enveja als que arrisquen sense ser temeraris. Enutjat per haver de suportar als inconscients que no arrisquen, que no fan res, que tenen o no tenen, però si sempre les necessitats bàsiques, materials i fisiològiques, cobertes amb la temença paorosa de l'avinentesa de la malaltia i el pànic extrem a la mort, la que sempre arriba i no s'hi pensa pensant-hi sempre. Patiment i dolor obviat i present en tots els moments, en totes les hores, en tots els minuts i en tots els segons del dia i de la nit, sense aprendre que no cal, que s'ha de créixer, que s'ha de viure i estimar, ai estimar! si vol dir no anar més enllà de les fronteres d'un mateix sense traspassar el confort ambiental de la placidesa no arriscada.