Em volien convèncer.

Diumenge 29 de març 2015

Em volien convèncer. Em deien que per ser un bon vigatà cal  haver nascut a Vic, haver jugat a hoquei i portar el pas de la Mare de Déu dels Dolors. Amb dues condicions ja faig i no acomplir la tercera no em provoca cap mena de remordiment. En Jordi m'ho deia ahir prenent un vermut a la plaça dels Màrtirs. Opinió del confrare major de la confraria. El conec, en Josep Maria Roca. Puc entendre que pensi així. M'ho puc estalviar. La processó, avui, al carrer de la Riera, veure davallar la Verge engalanada i estar de sort que els confrares cantaires t'obsequïn amb l'Stabat Mater, el que faré i, si no ho fes, tampoc passaria res. Ranci i antic. La ciutat dels Sants, la que té poc a veure amb la Laura. Silenci i religiositat sense no ser pas no sentida, amb aquell regust de ser més aparentada, més mostrada, lluïda i ancorada en una mena d'antic privilegi de classe tradicional resistent a passar de llarg, fent-nos recordar que encara existeix el substrat ocult, no quotidià, somort, present, com la més crescuda cua processional de parroquians, de devots, de monges i capellans vells i amb la pintoresca estampa del nostre bisbe Romà, el que no li caldria ser tan pintoresc i no fer tanta gràcia. Representar una manera d'entendre el món, la vida, volguda, creguda, trobada, gregària, emplenada de fe, acomodada, vés a saber, com els que l'acompanyen, començant pel Seguranyes, el sagristà de Sant Felip Neri, antic company de curs, cordial i amable, més dretà del que solen ser els parroquians del Carme.