Enllà enllà

Dimarts 31 de març 2015

Amb els rius em passa el mateix que amb les esglésies, m'hi trobo bé i assossegat. Avui he plegat d'hora i la Cristina anava a Manlleu. Hi he anat. Dia primaveral esplèndid. Arribar a peu fins a la Gleva. Vianants, ciclistes, badocs, el camí. Majestuós retaule, barroc. Preparació del monument de la setmana santa. Aquelles coses que em trobo i solo fer gaudint-ne amb una mena d'intimitat difícil d'explicar. Verdor, sol, aigua, aire i ocells de moltes menes. Essència de riu. Bellesa, confort, veure-ho amb la llunyania que no et dóna la desconfiança però sí la descreença. Saber que estic entremig d'un signe d'aire i un de foc i enemic de l'aigua i no pas massa amic de les creences, amb cap mena d'intenció que l'aigua em provoqui la mancança d'aire i m'ofegui o m'apagui el foc que m'aporta el caliu de viure. Solo pensar que la felicitat és tan simple com la interiorització i el filtre de la llum i els colors. Bucòlic i amable. Natura. No el meu fet, a dies, a estones, a moments contemplatius. El Ter davallant cap a Torroella, enllà enllà, sense aturar-se a pensar si t'agrada, si et conforta. Fa el seu camí i aviat seran les sis de la tarada. Fa caloret i encara queden dues hores llargues de sol.

Comentaris