Cent quaranta-nou

Dijous 26 de març 2015

Contemplar la idea del suïcidi com a darrer recurs quan res en la vida té sentit o així ho estableixes, Opció íntima i personal. La vida, la teva, com la mort, la teva, hauria d'estar a les teves mans i no entenc perquè s'empatollen que ha d'estar en mans de la divinitat. Voler finir amb aquella consciència inexistent de saber, sense saber, que hom deixarà remordiments del per què mai resolt dels propers que restaran. Salvatgia, brutalitat, bogeria, pertorbació ... arrossegar-ne cent quaranta-nou. Cap mena de sentit. Dijous. A la feina tothom força content pel cap de setmana que s'apropa.

Comentaris