M'hi vaig posar de cul

Dimecres 18 de març 2015

Època de sang alterada, de sortir de la fredor i de dies més llargs. Sentir-me més nerviós del què ja sol ser habitual i no pas per res d'especial. Cansat, la reiteració eterna. Aniré a veure el futbol a cals veïns. Si hagués d'anar al Casino, em quedaria a casa i l'escoltaria per ràdio. La rutina del dia: bloc, correu, facebook. Vida, la quotidiana. Està bé pel què ha d'estar. Al facebook, un antic veí de Catarroja, a dues passes de València, ha obert una consulta de quiriomassatges allà. Havia estat capatàs de l'escorxador principal de la comarca d'Osona. El vaig conèixer, em resultava graciós i esbojarrat; molt valencià tot ell, El record no me'l fa imaginar fent tasques de massatgista i no crec pas que no se'n surti, En deu haver après. De làbil i de saber convèncer no n'anava pas curt. Jo potser no em deixaria pas tocar i convèncer segur que no. Una mala experiència. Trencat de ciàtica i molt de dolor que no hauria d'haver estat, quan vaig practicar ioga sense massa motivació ni convicció, ni per la disciplina, ni per la persona que me n'havia d'ensenyar. M'hi vaig posar de cul. Conscient. Tot se'n va anar en orris per aquella mena de malfiança innata que solo demostrar envers als que es veuen en cor de tot sense abastar quines poden arribar a ser les seves capacitats reals per portar a bon port el servei ofert. Surto a comprar una barra de pa abans no plogui i tanco la soledad, Pink Martini, la música que escoltava mentre escrivia.