Un cafè en un lloc inconegut

Dissabte 7 de març 2015

Agradós no haver d'anar a treballar el dissabte. Noto el pes dels anys encara que em costi admetre-ho. Masses hores enclaustrat i no pas aprofitades. Avui encara no he pujat a plaça. M'he llevat tard, les vuit del matí. Repassar notícies i llegir una estona Sèneca. Viure al món i no aterrar-hi per casualitat. No m'he adormit llegint o perdent el temps mirant la tele, el que em sol passar quan els dies són feiners. Catalunya Música de fons. La rutina volguda, necessària que trencaré aviat per anar a plaça i a Barcelona amb la coral Brusquina. Badaré, com m'agrada aquest verb, em prendre un cafè en un lloc inconegut i que, probablement, no hi aniré mai més, i, curiós, no em cansa, no em cansaria o em cansaria si ho hagués de fer cada dia, com em cansa o no em cansa, o no em puc permetre el luxe, perquè no puc, d'anar a treballar cada dia, de fer sempre el mateix, d'escoltar sempre les mateixes històries, els mateixos acudits, els mateixos atacs d'histèria dels atrafegats de feina ... d'estar-ne cansat pel simple fet que cansat no seria el mot més apropiat, es prengui pel cantó que es prengui.