Sense demanar res

Dimarts 24 de març 2015

Pensar que no estem preparats per la mort ni per la desgràcia. La tragèdia del matí. L'avió estavellat als Alps marítims. Qüestió de probabilitats d'haver-lo agafat o haver conegut algú que hi hagués anat. A hores d'ara poder viure'n la desesperació i no aturar-e a demanar el per què. Entendre que podia haver tocar i tendència a obviar la mort fins el dia que arriba. Morbositat informativa, carronyera, excessiva, per a no perdre audiència. Una mena d'obscenitat. No tocaria i deixar, no pas a les víctimes, ja no hi són, als vius, passar el dol, la desesperació de l'absència d'aquests morts conseqüència d'una casualitat i de la mala llet que la dama negra passés just quan no tocava sense demanar res.


Comentaris