Picar ferro fred

Dissabte 21 de març 2015

El primer cafè del dia a un quart de nou. He dormit onze hores seguides. Em fa mal l'esquena. Dormit i reposat. Necessitat. Escolto una selecció de temes de Pink Martini pel YouTube mentre escric. Disposo d'uns altaveus reproductors acceptables. Em va bé. M'agrada. Trivials afers domèstics. Plou. No dir res o poca cosa. Pujaré a Plaça. Dissabte. Magnífic article de l'Antoni Bassas ahir a l'Ara sobre la xiulada a l'himne i al borbonet a la final de la copa. La nación más antigua de Europa pels que no saben història encara ancorada amb les postures i les actituds del Primo de Rivera pare. Poca evolució. No crec que n'aprenguin. Si no guanyem, ens mataran i la culpa no serà seva. Ho tenen molt clar. Cospedal, Aguirre ... programades per a no raonar gaire res que vagi més enllà del seu melic, dels seus interessos envoltats d'una capa d'honestedat netejada a base de confessionari i de perdó sagramental disculpatori de qualsevol trapelleria profanadora de les taules de la llei. Capaces de qualsevol cosa. Giraria la truita, encara que semblés un escarni. Exaltaria amb el visca el rei i la reina i l'himne el seguiria dret a tot crit. Seria el que no volen i s'emprenyarien encara més. Qui els entengui que els compri, cap i a la fi, és picar ferro fred i, me'n faig creus, encara hi hagi gent aquí que volgui formar part de la nación más antigua de Europa.