Atipar l'escurçó

Dissabte 20 de juliol 2013

No deu caldre atipar l'escurçó perquè t'acabi picant i matant i ell tant planxo com si res haguera estat i  tururut Sant Boi. M'imagino que això està passant quan es recolzen i es subvencionen mitjans privats de comunicació que posen tants pals a les rodes al procés de país endegat darrerament, no acabant-ho de fer del tot d'una manera clara però sí que bruteja i emprenya als que ens n'adonem. No deixen de llençar falques punyents i sembla que el seu objectiu estigui en mantenir als seus clients en el món de l'ambigüitat indefinitòria permanent. Em diuen que sóc obsessiu en aquest tema, ho reconec i me'n complac. Estimo massa al país com a concepte i a la gent amb particular i recel.lo de la globalitat, masses idees, masses matisos i no tot vàlid, la majoria respectables i alguns, una tòxica minoria, irrespectables del tot. Se'm sol dir que quan arribi el dia, els mitjans privats seran els primers a ser el que han de ser. Bé, els necessitem i ens faran falta, el país som tots i serem tots, però que malament arribo a trobar aquesta volatilitat ideològica emparada en la tendència del moment, de l'ara toca i, molt em temo, per raons purament econòmiques i de manteniment de nivell de vida, de nul·la o baixa ideologia. No cal ser tot d'una peça, ni portar fins a l'extrem allò de genio y figura hasta la sepultura, així els va als castellans i als espanyols. Cal adaptar-se als nous temps, als nous sistemes de vida, conèixer, aprendre ... cal ... el que no cal, i és visió personal, adaptar l'estructura ideològica als temps que corren, la meva concepció està en intentar adaptar les tendències dels temps que ens toquen viure a la teva ideologia, a la teva estructura, als teus fonaments, sinó tot trontolla i no trobo bo ni massa lícit viure en un estat d'ambigüitat permanent i quan gira la truita, aquests són els nostres i ahir eren els altres i avui ni això ni allò i un peu a cada banda. Escurçons.