Subcontractacions

Diumenge 28 de juliol 2013

Avui fa vint-i-un anys de la mort del pare.  A hores d'ara feia estona que ja no hi era. Ha estat el fet més trasbalsador de la meva vida i inici d'altres no tant transcendents, però igualment punyents. Va estar una mort injusta i amb això no vull dir que n'hi hagi de justes i d'injustes. Jo la vaig entendre així i ell amb els seus silencis i amb les seves pors també crec que li va passar el mateix. Sóc del parer que el que hi sol haver, més que justos o injustos, són naixements innecessaris i aquest no era el cas del pare.

Bombardejat d'imatges d'enterraments, de ferits, d'equips informatius a les portes dels hospitals, de declaracions d'afectats, de veïns, de vagons descarrilats i tombats, de declaracions de polítics que no saben com tapar-se les vergonyes i la Vanguardia Española d'avui on la preocupació més gran que tenen està en informar que en Feijóo denuncia que l'ús de l'accident no serveixi per a desacreditar l'AVE espanyol, que el sinistre amenaça contractes d'alta velocitat a l'exterior i que el sector ferroviari considera vital la gestió de la crisi. Sempre pel mateix cantó, sempre pel cantó dels que remenen les cireres i els que fan la feina mal feta ... em repugna ... no es pot set tant llepa calces ... masses víctimes ... masses morts per incompetència. Una desgràcia que a tots ens pot passar, és la ruleta i el joc de la vida i de la dama negra. El meu condol més sentit. Les imatges frapen. Un mal moment d'un maquinista que se li va aturar el cap emboirat per un núvol d'arrogància mal entesa. Vuitanta persones menys al món i consciència malmesa del tot. Sensibleria extrema i carregar culpes a una part i l'altra sols mirar d'evitar-la i treure's les puces de sobre. Discurs de polítics enredaires, discurs d'empreses i d'empresaris sense escrúpols i estafa a unes víctimes que han pagat per un servei que no se'ls ha donat i l'han pagat al preu més car que se'ls pot demanar. Contractació derivada vers a una subcontractació que en deu haver derivat a una altra. Reino de fardada de grans línies d'alta velocitat, de progrés mal entès, de poca viabilitat econòmica, del no passarà res si mai ha passat, on els mitjans tècnics hi són a mitges fruït de la cultura del treball de Pepe Gotera y Otilio i la seguretat és purament una cosa transitòria i, això sí, molt em temo, la facturació és el de més, sempre el mateix: subcontractació, sensibleria del desastre extrema i a tapar forats amb justificacions i encolomar el mort al primer que passa. La realitat està en que no hi havia el sistema de frenada que hi havia d'haver, n'hi havia un altre i vuitanta morts per incompetència professional.