Valsos

Dimecres 3 de juliol 2013

Avui anirà de valsos, una d'aquelles músiques dolcetes i captivadores que sempre m'han agradat i no precisament els dels germans Strauss. Haig de dir que tampoc els hi faig cap lleig, formen part d'una Viena i d'un imperi decadent a ritme de la compassada música balladora. El vals és elegantment trist com ho és arremangadament el bolero o el tango, altres nivells i mateix fi, el contacte i la decadència sentimental més profunda, la fugida cap endavant i la cerca d'un món millor que mai arriba malgrat la magnificència o la misèria, el somni permanent i el deliri del compàs del dos per quatre. M'agraden els tempos dels valsos de Tchaikowsky, són elegants i em fan pensar amb Sant Petersburg, amb les seves agulles daurades i amb els canals del Neva. La ciutat més tristament bella, freda i captivadora que conec, i ara em ve a la memòria el vals trist de Sibelius, una altra perla. Rússia i quan escric solo escoltar el que penjo.