Ritmes

Divendres 19 de juliol 2013

Ja tornem a ser divendres. Reiteració del que passa cada setmana. Variacions sobre un tema principal, com en la música. Sempre el mateix amb variants. Vida endreçada i més cal que no es desendreci. Avui festa familiar, dinou anys el nebot i quaranta la cunyada. Fa poc em va tocar anar a Lleida, eren els de la meva banda i avui toquen els de l'altra i m'adono que són més meus aquests que aquells malgrat no siguin allò que se'n diu de sang; ens coneixem més i ens apreciem tots plegats siguem com siguem, hi ha bona relació. Res a dir de tot plegat. Reconec que no he estat mai gaire de celebracions familiars, em solen cansar i sempre em fa mandra, una vegada hi sóc ja em sol passar i, si molt m'apures, marxo. Sabem que sóc qui sóc i tot s'acaba aquí, els de la banda de la dona són més tolerants i m'hi veig en cor, els de la meva s'ofendrien i no ho faria, potser pel sol fet de veure'ls una o dues vegades cada any. Visió llatina i cristiana de la família: acollidora, protectora i, alhora, controladora i amb capacitat de castració. Un altre ritme de vida marcada per relacions humanes molt sòlides i individualment gregàries, encara que sembli una contradicció. Divendres i nebulosa de cansament acumulat. M'acabo d'assabentar que el Tito deixa el Barça. Poca cosa té importància quan passes tràngols d'aquesta mena i no és un tòpic, és una dura realitat. Massa jove per a un mal tant lleig.