Mes de santoral
Dissabte 27 de juliol 2013
El juliol sol ser un mes de Santoral dens: Santa Berta, Sant Miquel dels Sants, la mare de Déu del Carme, Sant Jaume, Sant Joaquim i Santa Anna i Santa Marta el dilluns. Déu ni do per ser el més dedicat al romà pagà Juli Cèsar. Al món tot sol ser contradictori i les coses es solen fer lligar encara que sigui amb pinces o amb agulles d'embastar. Ahir es celebrava el santoral dels pares de la mare de Déu. Desconec els motius del per què van santificar aquesta gent i em puc arribar a imaginar que ha estat pel sol fer de ser els pares de la filla que van engendrar, en aquest cas ells mateixos i no un ocellet que volava per les estances matrimonials, per alguna màrfega o pel paller de la casa. Si aquesta gent va existir, suposo que deurien ser bona gent, com la majoria. Tothom ho és d'entrada i sempre es diu quan no es pot dir cap cosa més. Simplificació de la realitat. Em distreu que qualsevol fet religiós, en aquest cas la maternitat de la verge, anomenada Maria, es vulgui parabolitzar un fet que forma part de la vida més quotidiana i que passa cada dia. Em sorprèn i acabo parlant de religió, de la meva tradició emanada del llibre, i no me'n desempallego mai. Hauria estat un bon capellà si hagués cregut, com hauria estat un bon militar si no hagués estat espanyol. Dues tares greus de naixement entre altres potser més greus. No cal justificar l'adulteri, ni que hi ha homes banyuts i pares bons i dolents que se'ls esgarrien els fills i les filles. La vida és la que és i les coses passen pel simple fet que passen ... un ocellet que no voltava, un ocellet, enganxat a un cos, que passava a peu per allà es va confortar a complaure fogots naturals i en va sortir el que en va sortir ... sempre que sigui veritat i si tota la història no forma part de les transcripcions evangèliques apòcrifes extretes de textos molt ... i molt ... antics, fetes al nord d'Àfrica durant els primers segles de la història desprès d'una possible data del naixement de Crist ... el meu problema no està en la irreverència ... està en que no m'ho empasso ... tampoc considero reverenciables els que em volen fer combregar en rodes de molí.
El juliol sol ser un mes de Santoral dens: Santa Berta, Sant Miquel dels Sants, la mare de Déu del Carme, Sant Jaume, Sant Joaquim i Santa Anna i Santa Marta el dilluns. Déu ni do per ser el més dedicat al romà pagà Juli Cèsar. Al món tot sol ser contradictori i les coses es solen fer lligar encara que sigui amb pinces o amb agulles d'embastar. Ahir es celebrava el santoral dels pares de la mare de Déu. Desconec els motius del per què van santificar aquesta gent i em puc arribar a imaginar que ha estat pel sol fer de ser els pares de la filla que van engendrar, en aquest cas ells mateixos i no un ocellet que volava per les estances matrimonials, per alguna màrfega o pel paller de la casa. Si aquesta gent va existir, suposo que deurien ser bona gent, com la majoria. Tothom ho és d'entrada i sempre es diu quan no es pot dir cap cosa més. Simplificació de la realitat. Em distreu que qualsevol fet religiós, en aquest cas la maternitat de la verge, anomenada Maria, es vulgui parabolitzar un fet que forma part de la vida més quotidiana i que passa cada dia. Em sorprèn i acabo parlant de religió, de la meva tradició emanada del llibre, i no me'n desempallego mai. Hauria estat un bon capellà si hagués cregut, com hauria estat un bon militar si no hagués estat espanyol. Dues tares greus de naixement entre altres potser més greus. No cal justificar l'adulteri, ni que hi ha homes banyuts i pares bons i dolents que se'ls esgarrien els fills i les filles. La vida és la que és i les coses passen pel simple fet que passen ... un ocellet que no voltava, un ocellet, enganxat a un cos, que passava a peu per allà es va confortar a complaure fogots naturals i en va sortir el que en va sortir ... sempre que sigui veritat i si tota la història no forma part de les transcripcions evangèliques apòcrifes extretes de textos molt ... i molt ... antics, fetes al nord d'Àfrica durant els primers segles de la història desprès d'una possible data del naixement de Crist ... el meu problema no està en la irreverència ... està en que no m'ho empasso ... tampoc considero reverenciables els que em volen fer combregar en rodes de molí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada