Espies
Dilluns 1 de juliol 2013
La notícia d'avui no és d'espies tancats a la zona de trànsit d'un aeroport de Moscú. Tampoc va d'escoltes ni de coses per l'estil. Espiar és un tema que no m'ha interessat mai i sóc dels que penso que se'm fa difícil que em puguin arribar a espiar mai per alguna cosa i, si ho fan o ho han fet, que vagin a portar el parte a la senyoreta. Quina angúnia. Quan enxampen a un espieta, massa poc càstig rep. Deuen saber que se la juguen quan entren a formar part del tinglado. Espies, porta-partes, xivatos i expansors de rumors tòxics ... cap consideració. Són gent que fan mal. Arreu n'hi han, a la feina, a les escoles, als partits polítics, a l'exèrcit, al govern ... Avui la notícia està a Croàcia admesa a la comunitat econòmica europea. De cop i volta han passat vint anys des de la seva independència. Es van desfer de Ioguslàvia. Són lliures i europeus de ple dret reconeguts com Estat. Quan devien començar no en devien saber massa, ara ja n'han après o en saben més o menys com tothom; no sóc pas dels que considero que Espanya en sàpiga massa, més aviat el contrari. Els catalans com sempre, anar tirant. Ara sembla que estiguem una mica més esverats i il·lusionats del compte, malgrat alguns, emprant la paraula seny, hi vulguin posar la reductora i dóna la sensació que no se n'acaben massa de sortir. Hi ha empenta al poble. Els croats independents i comunitaris i jo, sense voler-ne ser i sense sentir-me'n, espanyol de totes totes amb document nacional d'identitat i passaport. Quina merda, Déu meu ... hi han passat vint anys ... i sembla que va ser ahir i jo, com aquell qui diu, al mateix lloc.
La notícia d'avui no és d'espies tancats a la zona de trànsit d'un aeroport de Moscú. Tampoc va d'escoltes ni de coses per l'estil. Espiar és un tema que no m'ha interessat mai i sóc dels que penso que se'm fa difícil que em puguin arribar a espiar mai per alguna cosa i, si ho fan o ho han fet, que vagin a portar el parte a la senyoreta. Quina angúnia. Quan enxampen a un espieta, massa poc càstig rep. Deuen saber que se la juguen quan entren a formar part del tinglado. Espies, porta-partes, xivatos i expansors de rumors tòxics ... cap consideració. Són gent que fan mal. Arreu n'hi han, a la feina, a les escoles, als partits polítics, a l'exèrcit, al govern ... Avui la notícia està a Croàcia admesa a la comunitat econòmica europea. De cop i volta han passat vint anys des de la seva independència. Es van desfer de Ioguslàvia. Són lliures i europeus de ple dret reconeguts com Estat. Quan devien començar no en devien saber massa, ara ja n'han après o en saben més o menys com tothom; no sóc pas dels que considero que Espanya en sàpiga massa, més aviat el contrari. Els catalans com sempre, anar tirant. Ara sembla que estiguem una mica més esverats i il·lusionats del compte, malgrat alguns, emprant la paraula seny, hi vulguin posar la reductora i dóna la sensació que no se n'acaben massa de sortir. Hi ha empenta al poble. Els croats independents i comunitaris i jo, sense voler-ne ser i sense sentir-me'n, espanyol de totes totes amb document nacional d'identitat i passaport. Quina merda, Déu meu ... hi han passat vint anys ... i sembla que va ser ahir i jo, com aquell qui diu, al mateix lloc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada