Felicitat

Dijous 18 de juliol 2013

Avui fa setanta-set anys que vàrem començar a perdre tots, encara que n'hi hagi que encara no s'ho creguin. A hores d'ara en paguem les penyores d'aquells temps pretèrits. No s'ha fet net i la merda, no sols sura, sinó que està incrustada i no marxa ni rascant amb un fregall d'alumini. Legislar contra la homofòbia ahir al Parlament. No hi tinc res a dir. Tota llei hauria de ser bona i em voldria creure que la seva aplicació i el seu compliment també. Legislar sobre aquest assumpte ho trobo trist. La homosexualitat hauria de viure la normalitat, ser un matís més de la vida, un cromatisme englobat en la diversitat fruit de la llibertat, sí, de la llibertat. No em sorprèn gota que els grups més conservadors hi votin en contra i altres, igual de conservadors, però més europeistes, hi trobin pèls als ous. No m'agraden el moralistes, tota la feina la tenen per ells mateixos. Home-home, dona-dona, unió contra natura? El què? També deu ser contra natura voler-nos fer creure en veritats que bé podrien no ser-ho i en fan dogma de fe. Cap i a la fi, l'essència de la vida està en la recerca de la felicitat i mira que costa trobar-la; gairebé ningú ho és de feliç i, si ho és, ho és en moments molt concrets o és una mica ximple. La felicitat eterna seria insuportable com també ho seria la tristor eterna. Si viure la seva sexualitat amb plenitud i en llibertat, els pot servir per gaudir moments feliços, benvingut el que vingui i que quatre homòfobs els hi vulguin negar allò que ells no han conegut mai i, potser, no sabran mai el què és, ho trobo lamentable, a més quan sabem que l'oferta que ens pot oferir aquesta mena de gent agressora no és massa atractiva i, evidentment, gaire feliç.