Velles polítiques
Dilluns 15 de juliol 2013
Dissabte copa interessant amb en Martí abans de sopar. Conversa sobre en Guardiola i de la situació política arran del cas Bárcenas. En Martí és professor de prehistòria a la Universidad nacional de educación a distancia. Fins aquí res d'especial. Viu a l'Hospitalet i està a cavall entre Barcelona i Madrid. Treballa a la seu central de la universitat i no em va costar gaire demanar-li com veuen allà la situació de tot plegat: la d'Espanya i la de Catalunya des de l'òptica universitària. Interessant i opinió de perspectiva diferent de com es pot veure des de la nostra perifèria històricament més bolcada cap a Europa. Espanya avança cap a una deriva d'extrema dreta i apunta un augment significatiu del partit de la Rosa Díez, els ciudadanos lerrouxistes d'allà, el partit de la demagògia i el populisme. En Rajoy caurà i l'Esperanza Aguirre serà la nova Presidenta del gobierno del Reino de España i no l'Aznar, veurem com sortirà esquitxat en els papers del Bárcenas que encara no han sortit. Als mentideros més informats de la Villa i Corte es veu que es comenten coses com aquestes, tot hipòtesis i política ficció versemblant. L'Esperanza està neta de corrupció, no surt a cap llibreta, i això no vol dir que sigui més bruta que cap d'altra. Sensació de dona dolenta, i no la conec. Als catalans ens pot anar bé. Els sectors progressistes de Madrid estarien d'acord amb la consulta, figues d'un altra paner ja serà la independència i el poble, com aquí, manipulat i fàcilment manipulaple. Més radicalització allà, més independentisme aquí i, si fem cas al Duran, i té raó, el discurs que qualla és el d'Esquerra Republicana. Les velles polítiques es fossilitzen allà i aquí semblen morir-se per la seva pròpia incompetència i manca de capacitat d'il·lusionar a ningú; en Mas donant consells i en Millet a l'Atmella del Vallés ... velles polítiques ... massa velles i caduques.
Dissabte copa interessant amb en Martí abans de sopar. Conversa sobre en Guardiola i de la situació política arran del cas Bárcenas. En Martí és professor de prehistòria a la Universidad nacional de educación a distancia. Fins aquí res d'especial. Viu a l'Hospitalet i està a cavall entre Barcelona i Madrid. Treballa a la seu central de la universitat i no em va costar gaire demanar-li com veuen allà la situació de tot plegat: la d'Espanya i la de Catalunya des de l'òptica universitària. Interessant i opinió de perspectiva diferent de com es pot veure des de la nostra perifèria històricament més bolcada cap a Europa. Espanya avança cap a una deriva d'extrema dreta i apunta un augment significatiu del partit de la Rosa Díez, els ciudadanos lerrouxistes d'allà, el partit de la demagògia i el populisme. En Rajoy caurà i l'Esperanza Aguirre serà la nova Presidenta del gobierno del Reino de España i no l'Aznar, veurem com sortirà esquitxat en els papers del Bárcenas que encara no han sortit. Als mentideros més informats de la Villa i Corte es veu que es comenten coses com aquestes, tot hipòtesis i política ficció versemblant. L'Esperanza està neta de corrupció, no surt a cap llibreta, i això no vol dir que sigui més bruta que cap d'altra. Sensació de dona dolenta, i no la conec. Als catalans ens pot anar bé. Els sectors progressistes de Madrid estarien d'acord amb la consulta, figues d'un altra paner ja serà la independència i el poble, com aquí, manipulat i fàcilment manipulaple. Més radicalització allà, més independentisme aquí i, si fem cas al Duran, i té raó, el discurs que qualla és el d'Esquerra Republicana. Les velles polítiques es fossilitzen allà i aquí semblen morir-se per la seva pròpia incompetència i manca de capacitat d'il·lusionar a ningú; en Mas donant consells i en Millet a l'Atmella del Vallés ... velles polítiques ... massa velles i caduques.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada