Col.lega

Dissabte 6 de juliol 2013

Hi ha temes que un bon dia surten als mitjans de comunicació, se'n parla una mica i de sobte se'n deixa de parlar. Fa forces dies, un o dos mesos enrere, a Catalunya ràdio van fer un especial sobre el poble més petit de Catalunya i resulta que és Santa Maria de Miralles a la comarca de l'Anoia. Com és obvi, van entrevistar l'alcalde. No recordo el nom, crec que es deia Josep Maria, i de cognom Torrens. Sonava com un home de poble i del poble que va heretar la benzinera dels seus pares i un petit negoci d'hostaleria. La benzinera s'ha fet gran i n'ha creat una cadena de consideració modèlica d'emprenedoria i d'empresa que fa país. Home trempat, cordial, d'anar al cafè del poble a fer la partida amb els de sempre ... col.lega de tothom i poc camarada ... el que deia em feia mala ganya ... massa ... bon rotllo amb tothom. Col.lega i camarada paraules que semblen sinònimes i l'interès en delimita la frontera. Tots li eren amics i ell era amic de tots. La seva cadena benzinera ha estafat milers de milers d'euros d'impostos impagats, aquells que fan ric un país. Ser un self man no t'ha de donar dret a fer el que es vol i a saltar-se les lleis i les obligacions tributàries a la torera. Les normes són les normes i encara hi ha qui es pensa que aquest país pot ser com Holanda i no ens creiem les semblances amb els napolitans. Aquests amics de tothom, quina por em fan. Amic paraula sacramental que no es pot prendre com el nom de Déu en va. Si no es coneix el significat, no cal emprar-la banalment: penso que és un sacrilegi. Col.lega potser sí que ho és l'home, un mal camarada també i amic de ningú, només dels seus interessos. Els amics i les amigues es compten, amb molta fortuna, amb els dits d'una mà. Dec ser dels afortunats, tinc amics i amigues i dos d'absents, no em conec cap col.lega i camarades en tinc de bons, de dolents i algun que ni això ni allò.