Convenis
Dilluns 8 de juliol 2013
Avui és un mal dia pels treballadors. Una passa enrere. Un valor republicà de rebaixes. De diners sempre hi han els mateixos, es mouen cap el cantó que no s'han de moure. Si la màquina en fa més, inflació i si se'n retiren, deflació. Dolent. Desequilibri. Els que haurien de tenir més diners dels que tenen cada vegada en tenen menys. Els que no els necessiten, cada vegada en tenen més. Sense conveni cul.lectiu es quedaran avui cent mil treballadors de Catalunya, carnassa pels depredadors i ossos amb carn pels carronyaires. Mala peça al teler. Els sindicats poca cosa a fer, ningú els fa confiança, se l'han perduda solets i els treballadors a la seva i poc solidaris en general. Se'ns vol fer creure que es pot viure bé sense drets republicans, només amb deures i obligacions i sense manifestar-nos i, molt menys, indignar-nos. No cal. A la gent del meu món més proper els hi puc arribar a disculpar perquè no són massa d'eixe món obrer a, altres em costa una mica més pel simple fet que venen del món obrer i són on són perquè molts s'han sacrificat per arribar a on són ara a base de convenis, treballs i negociacions sindicals més o menys ben fetes. Se'm fa molt difícil oblidar els orígens i fotre el present i el futur pel pedregar. Al sofà es reposa, es dorm, es pot cardar, llegir i mirar la tele i no es reivindica res. A les manifestacions sindicals a Vic sols la Maria Mercè del tiet Pepet i jo perquè em venia de gust i ho veia necessari. De la feina ningú, del meu entorn tampoc ... cadascú és lliure i no hi ha res a dir ... llavors entenc que és poc lògica la queixa ... no sóc res ... no sóc sindicalista, ni estic etiquetat com una persona massa reivindicativa i ni em considero un indignat d'acampada assembleari ... res de tot això ... simplement dec ser una mena de republicà que vol drets, deures i obligacions i no engegar-ho tot a la merda perquè hem oblidat qui érem i ens costa acceptar realment qui som i d'on venim. No cal donar peixet als que ens volen aquest mal i ser titelles com ells d'un poder ocult que no dóna mai la cara i ens donarà sempre pel sac ...no els hi posem tan fàcil si us plau.
Avui és un mal dia pels treballadors. Una passa enrere. Un valor republicà de rebaixes. De diners sempre hi han els mateixos, es mouen cap el cantó que no s'han de moure. Si la màquina en fa més, inflació i si se'n retiren, deflació. Dolent. Desequilibri. Els que haurien de tenir més diners dels que tenen cada vegada en tenen menys. Els que no els necessiten, cada vegada en tenen més. Sense conveni cul.lectiu es quedaran avui cent mil treballadors de Catalunya, carnassa pels depredadors i ossos amb carn pels carronyaires. Mala peça al teler. Els sindicats poca cosa a fer, ningú els fa confiança, se l'han perduda solets i els treballadors a la seva i poc solidaris en general. Se'ns vol fer creure que es pot viure bé sense drets republicans, només amb deures i obligacions i sense manifestar-nos i, molt menys, indignar-nos. No cal. A la gent del meu món més proper els hi puc arribar a disculpar perquè no són massa d'eixe món obrer a, altres em costa una mica més pel simple fet que venen del món obrer i són on són perquè molts s'han sacrificat per arribar a on són ara a base de convenis, treballs i negociacions sindicals més o menys ben fetes. Se'm fa molt difícil oblidar els orígens i fotre el present i el futur pel pedregar. Al sofà es reposa, es dorm, es pot cardar, llegir i mirar la tele i no es reivindica res. A les manifestacions sindicals a Vic sols la Maria Mercè del tiet Pepet i jo perquè em venia de gust i ho veia necessari. De la feina ningú, del meu entorn tampoc ... cadascú és lliure i no hi ha res a dir ... llavors entenc que és poc lògica la queixa ... no sóc res ... no sóc sindicalista, ni estic etiquetat com una persona massa reivindicativa i ni em considero un indignat d'acampada assembleari ... res de tot això ... simplement dec ser una mena de republicà que vol drets, deures i obligacions i no engegar-ho tot a la merda perquè hem oblidat qui érem i ens costa acceptar realment qui som i d'on venim. No cal donar peixet als que ens volen aquest mal i ser titelles com ells d'un poder ocult que no dóna mai la cara i ens donarà sempre pel sac ...no els hi posem tan fàcil si us plau.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada