Em molesta
Diumenge 14 de juliol 2013
No podria viure, o viuria més malament, sense el contacte amb Barcelona. Ahir hi vaig anar a sopar. L'Imma feia anys i ens va convidar a ca seva. Amb la Cristina vàrem arribar d'hora i tinguérem la sort de poder aparcar just al xamfrà de davant de casa de l'Imma. Molta sort. Viu aprop de la Sagrada Família. Ens hi vam arribar. Feia temps que no hi anava. A les vuit del vespre pocs ramats de turistes i terrasses plenes a l'avinguda Gaudí. Més xafogor de la que fa a Vic. Sopar de bones menges. En vaig gaudir. Veure gent coneguda d'ençà molts anys i que et veus una o dues vegades l'any, altres de nous coneguts que també et veus en els mateixos intervals de temps. A quarts de dues de la matinada camí de tornada cap a la comarca Meridiana amunt de semàfors descoordinats tot escoltant els concerts de violí de Mendelssohn i de Bruch. Tranquil·litat de conducció i no va caldre passar el rosari ni pensar en Déu.
Ahir vaig fer una burrada sense gaire importància. Rebo el butlletí de notícies d'una mena de pàgina que es diu directe.cat de caire independentista. Va aparèixer un comentari sobre en Manuel Milián Mestre que em va molestar i hi vaig fer una aportació que no hauria calgut; els comentaris posteriors d'altra gent, passat algun, eren d'un nivell deplorable, passats de rosca i sense cap mena d'argumentació. Em servirà d'exemple per a no fer-ne cap més o els mínims possibles. En Milián és un home que m'agrada escoltar-lo a les tertúlies. El considero molt instruït i, fins i tot, tolerant, malgrat hagi estat membre fundador del partido popular i em puc arribar a imaginar, no ho sé, que formava part d'Alianza Popular d'en Fraga Iribarne. Tot és respectable si et respecten i aquest és el seu cas. Hi ha una cosa que no m'agrada, i aquí està el contingut de la notícia, que ara digui que ja sabia de les transferències i dels pagaments de sobresous en diner negre mitjançant sobres al partido popular. Això em fa pensar en un company de feina, d'aquells que ningú se'n refia massa, un d'aquells que sempre va a la seva, gent que, com mosques colloneres, volen d'una merda a una altra i l'escampen, diuen el pecat però no diuen mai el nom del pecador perquè no es pot dir quan s'està pecant. El dia que el pecat s'ha descobert, llavors és diu. Ara, penso, que no toca dir que ja se sabia quan el merder està escampat i tots n'estem empestats. O es deia quan tocava o es calla i es deixa pas a la justícia amb majúscules. No es pot ser valent quan s'ha estat poruc d'inici. Sistema massa antic, massa espanyol d'entendre la política, malgrat la il.lustració i l'humanisme del personatge. La política ha d'estar entesa com un servei public, mai com un servei d'ús particular i de prebendes, de contraprestacions, de silencis sorollosos i de favors entre amics avui per tu i demà per mi. Visió errònia de servir a la polis, flac favor a la demos, expansió de la tirania entalladora de corrupcions socialment empobridores portadores d'una visió autàrquica de la realitat ... em molesta l'actitud, no el personatge.
No podria viure, o viuria més malament, sense el contacte amb Barcelona. Ahir hi vaig anar a sopar. L'Imma feia anys i ens va convidar a ca seva. Amb la Cristina vàrem arribar d'hora i tinguérem la sort de poder aparcar just al xamfrà de davant de casa de l'Imma. Molta sort. Viu aprop de la Sagrada Família. Ens hi vam arribar. Feia temps que no hi anava. A les vuit del vespre pocs ramats de turistes i terrasses plenes a l'avinguda Gaudí. Més xafogor de la que fa a Vic. Sopar de bones menges. En vaig gaudir. Veure gent coneguda d'ençà molts anys i que et veus una o dues vegades l'any, altres de nous coneguts que també et veus en els mateixos intervals de temps. A quarts de dues de la matinada camí de tornada cap a la comarca Meridiana amunt de semàfors descoordinats tot escoltant els concerts de violí de Mendelssohn i de Bruch. Tranquil·litat de conducció i no va caldre passar el rosari ni pensar en Déu.
Ahir vaig fer una burrada sense gaire importància. Rebo el butlletí de notícies d'una mena de pàgina que es diu directe.cat de caire independentista. Va aparèixer un comentari sobre en Manuel Milián Mestre que em va molestar i hi vaig fer una aportació que no hauria calgut; els comentaris posteriors d'altra gent, passat algun, eren d'un nivell deplorable, passats de rosca i sense cap mena d'argumentació. Em servirà d'exemple per a no fer-ne cap més o els mínims possibles. En Milián és un home que m'agrada escoltar-lo a les tertúlies. El considero molt instruït i, fins i tot, tolerant, malgrat hagi estat membre fundador del partido popular i em puc arribar a imaginar, no ho sé, que formava part d'Alianza Popular d'en Fraga Iribarne. Tot és respectable si et respecten i aquest és el seu cas. Hi ha una cosa que no m'agrada, i aquí està el contingut de la notícia, que ara digui que ja sabia de les transferències i dels pagaments de sobresous en diner negre mitjançant sobres al partido popular. Això em fa pensar en un company de feina, d'aquells que ningú se'n refia massa, un d'aquells que sempre va a la seva, gent que, com mosques colloneres, volen d'una merda a una altra i l'escampen, diuen el pecat però no diuen mai el nom del pecador perquè no es pot dir quan s'està pecant. El dia que el pecat s'ha descobert, llavors és diu. Ara, penso, que no toca dir que ja se sabia quan el merder està escampat i tots n'estem empestats. O es deia quan tocava o es calla i es deixa pas a la justícia amb majúscules. No es pot ser valent quan s'ha estat poruc d'inici. Sistema massa antic, massa espanyol d'entendre la política, malgrat la il.lustració i l'humanisme del personatge. La política ha d'estar entesa com un servei public, mai com un servei d'ús particular i de prebendes, de contraprestacions, de silencis sorollosos i de favors entre amics avui per tu i demà per mi. Visió errònia de servir a la polis, flac favor a la demos, expansió de la tirania entalladora de corrupcions socialment empobridores portadores d'una visió autàrquica de la realitat ... em molesta l'actitud, no el personatge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada