Beure

Dimecres 17 de juliol 2013

No sé massa perquè avui se m'ha ocorregut parlar de la beguda. Actualment sóc un ferm contribuent a l'enfonsament del sector de la restauració, ja no ve d'aquí, les terrasses mig buides i els cafès mig i escaig. El beure és car, enterboleix la ment i és mal vist pels moralistes de pela en cinc. Ara fa molt de temps que no ho faig, i me'n plac. Abans, època de problemes laborals, personals, familiars, no de parella, actuava amb excés desaconsellable de resiliència i amb la mare malalta, el problema principal, la cervesa em consolava de moltes penes i consciència plena que no resolt res de res de res, tampoc en feia excés, és veritat. El beure refugi de vides insípides que no en volen ser. Les que ho són de mena, no els cal el beure ni res, la mateixa insipidesa els porta cap a la fi de la seva existència. Cap balanç. Ningú ens en farà i, com a molt, algú se'l farà a ell mateix o esperar que te'l facin al més enllà. Ahir psicotècnic a la fundació Alfa a l'hospital del Mar de la Barceloneta. Resultat excel·lent. No mato masses neurones. Agilitat mental. Analítica, pressió ... tot perfecte, viuré més anys i els viuré més tristos i amb més aburgesament ambiental. Tranquil·litat a tots nivells. Portaré una vida seriosa de treball, de constància, de rigor i de lucidesa que no cal confondre amb il·luminació, patiment o sofriment ... conceptes massa cristians o massa marians, millor ... i no cal ... Aristòtil, el meu filòsof ... ni per excés ni per defecte ... el punt mig i ara n'estic un pèl decantat cap al cantó que no el considero massa bo. Incoherència filosòfica personal. El platonisme pels idealistes i l'agustinisme pels cristians. A la vida tot solen ser ismes, fins i tot al Barça i el meu isme és molt clar, el que no sé cap a quin cantó ha d'estar i el punt mig, com tot a la vida, es molt difícil i ... molt personal.