Calor

Diumenge 7 de juliol 2013

Fa molta calor i encara no hem arribat a les onze del matí. Escolto la Dama de piques d'en Tchaikovsky, una versió del teatre Bolshoi de Moscú. Molt bona, música russa interpretada per russos.  Tchaikovsky sempre ha estat un músic que m'ha agradat i em recorda en Joan Niubó. Òpera que parteix de la novel.leta de Pushkin l'atzar en el joc i en la gàbia daurada i frígida com una dona on tot és bellesa i cap mena de sensualitat del Sant Petersburg aristocràtic i del Moscú estepari i mig salvatge. La dama de piques ha estat la primera òpera que vaig veure en colors per la televisió a casa dels pares. Era un dimarts al vespre per la segona cadena espanyola, en aquella època encara no existien els canals autonòmics ni els privats. Els colors els vaig trobar sensacionals, ara segurament em resultarien pobres. En aquella època moltes coses encara m'il·lusionaven, ara gairebé res m'escalfa o em refreda. Parlo massa de Rússia i no em dono compte del meu balzacanisme pas previ a una senilitat prematura. Calor.