Començo vacances
Divendres 26 de juliol 2013
Avui començo vacances. De moment ni fu ni fa. Associació generalitzada del terme amb desconnectar. No ho associo i no sé massa si és perquè sempre solo estar permanentment connectat a l'entorn vital en tota la seva amplitud o és que no ho estic massa del tot com diuen estar la majoria de la gent. Comèdia tot plegat. No sento gens aquesta necessitat tan apremiant de desconnectivitat. Senzillament no em cal. Faré, o no, altres coses que no faig durant l'any o les mateixes més estona i esperaré que arribi el catorze d'agost per tornar a reemprendre l'activitat normal i no donar-hi més voltes, tampoc em resignaré a allò d'anar fent, qui dia passa any empeny i quina sort que tinc de poder-hi tornar, massa mesquins ja som tots plegats per encara voler donar peixet als que voldrien que ho fóssim del tot. No comparteixo la resignació, concepte massa burgès i massa cristià ... i no m'han educat així, deu ser una tara educativa que no m'importa massa haver-la rebut tot i no ser bona, la veritat. Aquest no és el meu estil i espero que no ho sigui mai. Si arriba aquest dia hauré fet el meu particular viatge al fons de la nit i no serviré per a res. Viatge com cada any, aquest més curt i sortida de Ripoll a Sant Feliu de Guixols en bicicleta de dos dies de durada. Lectures preparades poc mesurades que acaben essent-ne menys de les previstes. Ara comença a fer massa calor. Ja tocava. Vacances, poca piscina, escassa platja i pedalades de matí i vespre.
Avui començo vacances. De moment ni fu ni fa. Associació generalitzada del terme amb desconnectar. No ho associo i no sé massa si és perquè sempre solo estar permanentment connectat a l'entorn vital en tota la seva amplitud o és que no ho estic massa del tot com diuen estar la majoria de la gent. Comèdia tot plegat. No sento gens aquesta necessitat tan apremiant de desconnectivitat. Senzillament no em cal. Faré, o no, altres coses que no faig durant l'any o les mateixes més estona i esperaré que arribi el catorze d'agost per tornar a reemprendre l'activitat normal i no donar-hi més voltes, tampoc em resignaré a allò d'anar fent, qui dia passa any empeny i quina sort que tinc de poder-hi tornar, massa mesquins ja som tots plegats per encara voler donar peixet als que voldrien que ho fóssim del tot. No comparteixo la resignació, concepte massa burgès i massa cristià ... i no m'han educat així, deu ser una tara educativa que no m'importa massa haver-la rebut tot i no ser bona, la veritat. Aquest no és el meu estil i espero que no ho sigui mai. Si arriba aquest dia hauré fet el meu particular viatge al fons de la nit i no serviré per a res. Viatge com cada any, aquest més curt i sortida de Ripoll a Sant Feliu de Guixols en bicicleta de dos dies de durada. Lectures preparades poc mesurades que acaben essent-ne menys de les previstes. Ara comença a fer massa calor. Ja tocava. Vacances, poca piscina, escassa platja i pedalades de matí i vespre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada