Platja

Dijous 25 de juliol 2013

Ahir a la tarda dia de platja. Vàrem anar a Blanes. És un d'aquells llocs que no em desagraden. La mar em fa por i em llama. La Mediterrànea m'acull i els seus colors són clars i vius i l'Atlàntic m'esborrona i em terroritza, massa immens, massa poca llum i, quan n'hi ha, massa fosca, massa trista, massa tèrbola i boirosa i, curiós, no li treu espectacularitat. La mar tinc la sensació que no deixa de ser un gran xuclador i me n'allunyo i gairebé mai m'hi endinso. Li demano respecte, com jo la respecto a ella i vivim móns paral.lels. Fem veure que ens ignorem i sempre ens mirem de reüll, ens devem agradar. La mar és bella. A Blanes platja llarga i força gent que, a vegades, ho sol espatllar. Hi ha llocs pitjors. Molt turisme rus, no m'ho esperava. Famílies, més que res. Molta gent al centre, a les terrasses, als cafès i poca a la perifèria. Concentració. Ho deu motivar la crisi. Tinto de verano i ruta Roberto Bolaño pels carrers antics de la vil.la marinera. La vil.la de Joaquim Ruyra. Dia diferent, interessant. Nous aires i una mica de mala lluna, m'haig de canviar el cotxe i no em ve massa de gust.