Balmes
Dimarts 8 de juliol 2013
Es veu que avui és l'aniversari de la mort de Jaume Balmes, el filòsof vigatà i, com a cloenda dels actes de la festa major, cada any fan una conferència a la sala de la columna. Va morir al mil vuit-cents quaranta nou. Hi he anat. No hi havia anat mai. El ponent era en Carles Boix, catedràtic de ciències polítiques a Princeton i membre del consell assessor per la transició nacional. El tema: Balmes i la independència de Catalunya. Balmes d'independentista res de res. Pensador catòlic conservador, home del seu temps i para de comptar. Ponent no expert en el tema, segons paraules seves, ha ofert una panoràmica dels temps de Balmes i la visió que tenia d'Espanya, de l'Espanya que s'havia de crear després de la revolució francesa i de la guerra del francès, del fet diferencial i europeista català i comença a parlar de provincialisme i de regionalisme embrionari. Catalunya inserida a Espanya per necessitat, per història, per religió i per projecte comú. Corrien uns altres temps i uns altres valors. Hipòtesi ha estat quan s'ha parlat del què pensaria Balmes amb la situació actual al Principat i la relació que es té amb l'Estat. Seria independentista? Probablement. Etapa actual de poca dependència econòmica i l'estat democràtic ja construït no dóna alternatives vàlides ni cap mena d'encaix als catalans; ni tant sols ens deixaran fer una consulta, encara que legalment es pugui arribar fer, ens la negaran políticament. És arriscat opinar què diria algú quan ja no hi és i Balmes fa més de cent vint anys que ha mort. Hipòtesis. Em puc arribar a pensar què diria el pare si visqués. Segurament estaria d'acord amb el procés independentista, però no ho sé del cert ... del cert podria arribar a dir que se li remourien les tripes cada vegada que escoltés un membre del PP i em puc imaginar que quan sentís cridar inde-inde-independència a alguna gent, se li escaparia que quan era petit, els mateixos, cantaven cara el sol ... difícil fer-li entendre que els temps i la gent evolucionen ... m'ho puc imaginar ... hipòtesis ... altres temps, altres èpoques i altres mentalitats.
Es veu que avui és l'aniversari de la mort de Jaume Balmes, el filòsof vigatà i, com a cloenda dels actes de la festa major, cada any fan una conferència a la sala de la columna. Va morir al mil vuit-cents quaranta nou. Hi he anat. No hi havia anat mai. El ponent era en Carles Boix, catedràtic de ciències polítiques a Princeton i membre del consell assessor per la transició nacional. El tema: Balmes i la independència de Catalunya. Balmes d'independentista res de res. Pensador catòlic conservador, home del seu temps i para de comptar. Ponent no expert en el tema, segons paraules seves, ha ofert una panoràmica dels temps de Balmes i la visió que tenia d'Espanya, de l'Espanya que s'havia de crear després de la revolució francesa i de la guerra del francès, del fet diferencial i europeista català i comença a parlar de provincialisme i de regionalisme embrionari. Catalunya inserida a Espanya per necessitat, per història, per religió i per projecte comú. Corrien uns altres temps i uns altres valors. Hipòtesi ha estat quan s'ha parlat del què pensaria Balmes amb la situació actual al Principat i la relació que es té amb l'Estat. Seria independentista? Probablement. Etapa actual de poca dependència econòmica i l'estat democràtic ja construït no dóna alternatives vàlides ni cap mena d'encaix als catalans; ni tant sols ens deixaran fer una consulta, encara que legalment es pugui arribar fer, ens la negaran políticament. És arriscat opinar què diria algú quan ja no hi és i Balmes fa més de cent vint anys que ha mort. Hipòtesis. Em puc arribar a pensar què diria el pare si visqués. Segurament estaria d'acord amb el procés independentista, però no ho sé del cert ... del cert podria arribar a dir que se li remourien les tripes cada vegada que escoltés un membre del PP i em puc imaginar que quan sentís cridar inde-inde-independència a alguna gent, se li escaparia que quan era petit, els mateixos, cantaven cara el sol ... difícil fer-li entendre que els temps i la gent evolucionen ... m'ho puc imaginar ... hipòtesis ... altres temps, altres èpoques i altres mentalitats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada