Kafkià
Dimarts 2 de juliol 2013
Avui el croat ja és llengua oficial a Europa i jo escric en una llengua, diuen de les minoritàries més parlades a Europa i amb més presència a internet, no oficial. Consto com europeu i com a ciutadà de la comunitat i com a súbdit del Borbó español. Estic lliure i contradictòriament sotmès per un Estado a on no vull viure ni pertànyer i m'adono que bona part dels dirigents votats per la gent de les meves contrades, no sé si influïts pels poders fàctics de sempre o per pura paüra al que pugui passar, sembla que no en vulguin acabar de marxar mai més i no sé quin pa els hi donen. Els deu doldre fotre el camp i el poble, ara sí, ja els empeny a fugir corrents d'una manera que no poden controlar massa i els veig com despistats i molt porucs ... molt ... masses explicacions ... masses ... i ara no en cal cap ... només un camí ... només una solució ... sí ... només una. Ara tinc masses certeses i les incerteses properes m'esperonen i poca cosa tinc a perdre i una de molt important a guanyar. La dignitat la vaig perdre el dia que vaig néixer. És digne hores d'ara haver nascut al país estampat al documento nacional de identidad? Potser altre temps ho era, ho dubto i ni ho vull saber, és tracta d'un tema que no m'interessa. Ara sols em queda buscar la dignitat mai tinguda com a ciutadà i gaudir-ne. Vaig néixer sota una dictadura i em mana un rei imposat per un dictador. No ho vull de cap manera. La paüra ens ha portat on som, al lloc on volen que estiguem els expenedors del documento. Oblidar la mentalitat de conquerits i deixar de ser resistents per ser residents. Ara som conquerits i el que no s'ho cregui, allà ell i que no em busqui perquè no hi sóc. Estic fart de pinxos de poble i de savis de taverna que quan veuen l'amo es caguen als calçotets i no em comencen a valer els poemes ni les cançonetes reivindicatives. N'estic tip. Només falta pel duro que les FAES ens vulguin calcular les balances fiscals i que els valencians ens vulguin fer creure que parlen una evolució de l'iber; em puc arribar a creure que potser a Europa serà oficial abans l'iber que el català, tot pot ser. Kafkià.
Avui el croat ja és llengua oficial a Europa i jo escric en una llengua, diuen de les minoritàries més parlades a Europa i amb més presència a internet, no oficial. Consto com europeu i com a ciutadà de la comunitat i com a súbdit del Borbó español. Estic lliure i contradictòriament sotmès per un Estado a on no vull viure ni pertànyer i m'adono que bona part dels dirigents votats per la gent de les meves contrades, no sé si influïts pels poders fàctics de sempre o per pura paüra al que pugui passar, sembla que no en vulguin acabar de marxar mai més i no sé quin pa els hi donen. Els deu doldre fotre el camp i el poble, ara sí, ja els empeny a fugir corrents d'una manera que no poden controlar massa i els veig com despistats i molt porucs ... molt ... masses explicacions ... masses ... i ara no en cal cap ... només un camí ... només una solució ... sí ... només una. Ara tinc masses certeses i les incerteses properes m'esperonen i poca cosa tinc a perdre i una de molt important a guanyar. La dignitat la vaig perdre el dia que vaig néixer. És digne hores d'ara haver nascut al país estampat al documento nacional de identidad? Potser altre temps ho era, ho dubto i ni ho vull saber, és tracta d'un tema que no m'interessa. Ara sols em queda buscar la dignitat mai tinguda com a ciutadà i gaudir-ne. Vaig néixer sota una dictadura i em mana un rei imposat per un dictador. No ho vull de cap manera. La paüra ens ha portat on som, al lloc on volen que estiguem els expenedors del documento. Oblidar la mentalitat de conquerits i deixar de ser resistents per ser residents. Ara som conquerits i el que no s'ho cregui, allà ell i que no em busqui perquè no hi sóc. Estic fart de pinxos de poble i de savis de taverna que quan veuen l'amo es caguen als calçotets i no em comencen a valer els poemes ni les cançonetes reivindicatives. N'estic tip. Només falta pel duro que les FAES ens vulguin calcular les balances fiscals i que els valencians ens vulguin fer creure que parlen una evolució de l'iber; em puc arribar a creure que potser a Europa serà oficial abans l'iber que el català, tot pot ser. Kafkià.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada