Errar

Dilluns 22 de juliol 2013

Errare humanum est ens deien els llatins. Això d'errar i d'equivocar-se és una de les coses que em tenen  més distret a la vida. Hi una mena de gent, i crec que abunda, que es creuen que no s'equivoquen mai gaire i sempre fan veure que s'equivoquen els altres i a més tenen la barra, quan la caguen, d'encolomar el mort al demés. Obvietat i no crec que vingui determinat per major o menor grau d'intel·ligència, com a molt ho pot arribar a ser per un grau d'observació o de concentració elevat, no ho sé. No he cregut mai que el grau dels errors vingui massa determinat pels factors descrits anteriorment. La variabilitat dels errors la determina el grau de responsabilitat d'una persona quan assoleix l'acció d'una tasca i el seu resultat és proporcional al grau d'implicació en la presa de decisions i amb el temps de dedicació. Algú que no assumeix cap responsabilitat és difícil que s'equivoqui i quan ho fa el percentatge d'error és elevat, malgrat consideri que no erri mai i que tothom ho pot fer un dia o altra; en canvi algú que assumeix molta responsabilitat, mostri molta implicació i faci més feina de la que hauria de fer, errarà més vegades, però en el còmput general i en percentatges el resultat proporcional serà menor i de cara els altres quedarà aparentment més malament. Qüestió d'estadística, d'honradesa i de tractar amb gent, d'una manera o una altra, poc fal·lible i barrinar sobre el tema, sobretot.

Comentaris