Com un àngel

Dissabte 20 de setembre 2014

Convençut que a més d'un l'hi hauria agradat passar una nit com la que vaig passar ahir i les que passaré avui i demà. No estat boja. Plaent. Com un àngel. Els Pets a tota bufa i cap mena de pertorbació ni molèstia. He estat un home molt apropat a Déu fins que n'he estat manllevat quan m'he llevat a les quatre de la matinada per anar a treballar. Estar fora de casa, pega relativa d'estar a cals sogres, amb la sort de viure al rovell de l'ou, el que m'agrada, malgrat el merder, a Plaça i amb el soroll permanent de la música banda per banda. No m'agrada ni em desagrada, però en podria prescindir. Em molesta el volum. Cap nota clara, com la massa atapeïda que l'escolta, un tot, amb la particular sensació d'exigència de baixa intensitat, de mercat, en definitiva, del viure modern, del consumisme i del què es porta. M'està bé, però, com diuen, a la taula del Bernat qui no hi és no hi és comptat. M'estimo més seure en una altra taula, les menges servides no em són massa grates i espero que em convidin a prendre cafè sense glatir-ne si no ho fan. Dormir al punt més alt del turó, només la teulada, la miranda, el cel, Déu abans de caure als braços de Morfeu, un altre Déu, tant o més antic, més o menys imaginari que, sense cap mena d'hedonisme, és capaç d'atorgar plaers no pas per menys insospitats més plaents i reparadors.