Em mamo el dit

Dimarts 9 de setembre 2014

Torno a tenir la sensació que em volen tornar a prendre el pèl. Ara em venen que si això de trencar la legalitat, que no es farà res que no sigui legal, que de cara al món hem de fer les coses ben fetes i donar bona imatge. Excuses de mal pagador. No em faran pas creure que no se sabia que, en algun moment o altra, la legalitat espanyola s'haurà de trencar si es volia aconseguir l'objectiu. Del món, com al catorze, faran la seva i, si els convé, ens deixaran tirats. No en podem esperar res, només fets consumats consumats per nosaltres mateixos. Remenar la perdiu i fer córrer el temps. És obvi que els castellans sempre s'emparen al dictat del segon article de la Constitución i no van més enllà. És lògic, ja se sabia. No em mamo el dit i, ara que comença l'ofensiva, m'estimo més pensar que baixem de l'hort sabent que no és veritat, però amb la profunda desconfiança de saber, que més enllà de la por a prendre mesures dràstiques, semblem tornar a una mena de puta i ramoneta massa juganera amb els sentiments de massa gent crèdula. No sé si la gent, el poble, suportarà una altra reculada igual, aquesta vegada pitjor, com aquella venda de l'Estatut per a no treure'n res; però, reitero, no ho sé. L'onze de setembre, la diada que no és cap celebració. No hi ha res a celebrar, només es commemora una resistència molt seriosa, popular que poc hauria de tenir a veure amb espectacles i actes institucionals organitzats. Habilitat empatollada de fer creure idees tèrboles i poc clares a un determinat públic, el seu i a tots plegats, a base de paraules buides falsament convincents per acabar sortint a la processó amb ciris trencats esguerradors. Agrairia que se m'expliqués, no ho entenc, em deu mancar vocabulari o capacitat de comprensió, quan escolto que la consulta del nou de novembre no serà jurídicament vinculant. Serà consultiva i sense efectes jurídics però amb una càrrega i un contingut polític potent. Enredaire. Entenc el que entenc, les paraules i no hi sé llegir ni entendre més enllà. Es deuen pensar que em mamo el dit.