Pragmatisme

Divendres 19 de setembre 2014

No puc parlar de decepció. M'hauria agradat que els escocesos haguessin triar tirar per la via adulta. Tinc la sensació que al món hi ha més dependents del que hom pot arribar a imaginar. No m'entusiasma cap tipus de dependència. Acceptable. Opcions vàlides i més quan es desenvolupen en un ambient i amb un tarannà democràtic i tolerant com ha estat el cas. Ho celebro, però sóc dels que penso que el cor i l'impuls és tan vàlid com la raó i, a vegades, necessari per avançar, encara que sigui a patacades ben enteses. La raó és vàlida, però a voltes resulta poruga i profilàctica. Atura el cop, serena al moment, tranquil·litza, alleuja i aboca al món del mai no fer res, de l'etern profit que aboca a la decadència. Personalització de l'opinió. Poc comparable i política d'una tercera via, d'unes ofertes de dubtós compliment i un tarannà molt diferent, esportiu, impregnat de pragmatisme, de possibilisme, del que no et deixa créixer, et manté i els canvis, si hi són, no passen d'ensardinar algun peix al  cove o aconseguir petites fites cregudes com a grans que et porten a horitzons molt poc finits de rutines humanes massa humanes.