Poc marc referencial

Divendres 12 de setembre 2014

Distorsionar la història. M'ha semblat sentir que algú de la caverna deia que ens manipulen quan ens volen fer creure la història. Insidiar en què la majoria de gent de la be baixa no saben què hi van a fer i no són conscients del significat de la commemoració. Viure sense conèixer. No sé qui ha estat. De resquitllada ho he sentit i no m'he apuntat el nom. Bestieses, sense saber fins a quin punt ignotes, sabudes o malintencionades. Sóc dels que vaig créixer sense saber res del que havia passat al mil set-cents catorze fins gran enllà. Només sabia de la guerra dels avis i d'una república idealitzada. Res més. Història? L'oficial: la d'Espanya i la mundial. Manipulada pels que ens volen fer creure que els que manipulen mai són ells i sempre són els altres. Les idees no són números i són d'interpretació projectiva dúctil. Bé, els diners sempre han estat números, els corruptes i els banquers, experts en ductilitat a l'hora de quadrar números, els seus. Relativitat interpretable. Voler, en el meu cas, intentar, a vegades, transmetre coneixements històrics, difícil, amb la màxima objectivitat. Coneixement generalitzat a pinzellades, el que sol saber la majoria. Ahir, visita al Parlament. Una gent, uns amics dels meus cunyats, de la quarantena, els hi vaig explicar què va estar el lloc on érem, què va passar i com va anar tot, des de l'inici de la guerra fins a la caiguda del baluard de Santa Clara en la plujosa matinada de l'onze de setembre del mil set-cent catorze. Esquematitzat. Intentar ser didàctic. Interessats i adonar-te que no massa en sabien. Bromós. Referències vagues. Poc coneixement contextual, cultural i històric per situar-te en l'espai i en el temps, bàsic per entendre l'evolució de la història i poder interpretar el per què som a on som. Poc marc referencial. No era la seva feina, tampoc ho és la meva, no sabria què dir. No sóc mestre, ni haig de transmetre coneixements, ni llegats de cap mena ... es veu que la dona si que n'és ... de mestre.