El segon concert

Dimecres 3 de setembre 2014

L'edat o el mateix caràcter que m'està portant a gaudir de la soledat. També pot haver estat la vida i les circumstàncies, sobrevingudes, vingudes i causades per accions i actituds personals maldestres en grau majúscul i altres que, consideració personal, poc se m'han valorat. Soledat entesa no com aïllament, ni com a misantropia, més aviat com badar, com el fer coses sense necessitat de multituds, ni de permanent companyia, encara menys de formar part del ramat i més quan el meu ja ha estat sacrificat i la resta esgarriat. Viu en el record i força absent, el ramat, en la materialitat. Individualista i concepte no sé pas si massa cristià, de fet filosofia de l'anyell, del gregarisme, de la concepció del món i de la societat que no em sol resultar massa grat. Aquestes vacances, amb la Cristina, passejar, com he fet mil vegades, les que vaig a Barcelona, pel gòtic menys turístic. Sant Just i Pastor, els Lladó, Regomir, Postes Velles, muralla romana de Barcino i arribar a la Mercè abocant-se a la Rambla pel carrer Ample. Acompanyat, moltes vegades, les que més, sol. M'està bé. Parlar més del compte i tenir sensació d'atabalar a qui escolta l'expansió del que observo. Si vaig sol, introspecció, m'hi refaig. Quan me'n canso i albiro una terrassa agradosa, tranquil.la o no, m'assec, em demano un cafè o el que sigui, escric, observo i miro passar la gent sola o acompanyada, tot fent us de la meva soledat que no em sol ser molesta si és acompanyada. Heu escoltat mai el segon concert de piano de Chopin?