Viure al món o ser al món

Dimarts 30 de setembre 2014

A les set a Plaça. Matussers. Trencadissa i, ara sí, ja ho sabia, però la certesa ha obert les portes i els finestrals del tot perquè entri aire nou i fresc. Volgut com a assimilat o com a exterminat i mai en igualtat. Més seriós del que pugui semblar. Cap frivolitat. Excitat i no pas ni trist ni emprenyat. Pantalles passades i incapacitat, més com a cosa no volguda que viscuda, de no voler viure en un món sense saber-ne la solfa i els continguts. De refiló, sense entendre la solfa, en viuen més dels que ens pensem. Viure al món o ser al món. Semblança. Màxima diferència. Absoluta. Viure al món i sensació d'estar envoltat de molta més gent que, senzillament, són al món. Treballar, treballar hores i hores per responsabilitat, per diners, per inèrcia, per vés a saber què o per incapacitat de no saber ni de conèixer gaire res més fora del restringit àmbit on es mouen. Sensació. Ens sol passar una mica a tothom. En conec que ho fan per pura subsistència, dolguda. Cruel. La inconsciència no és cruel, és dolenta i aboca a la idiotesa confosa en una mal creguda felicitat igual d'idiota i de fada.