L'amo del tros

Dilluns 29 de setembre 2014

Ni Consejo de Estado ni Tribunal Constitucional i menys amb aquesta mena de celeritat dubtosa que els hi ha entrat darrerament. Por em fa quan el poder executiu els hi atorga unes predecisions gens dubtoses abans de la deliberació. Sabut el resultat. Fa pensar. Típicament espanyol. Estat romput gens creïble. Cap ganes. Un nou país. Un nou estat. El meu. Venim d'on venim, de les coses bones i de les dolentes, dels encerts i dels desencerts, de les veritats i de les mentides. Sóc dels que penso que no tot s'ha fet malament, aquí, allà, se me'n fot, com tampoc sóc dels que crec que s'hagi fet tot el que s'hauria pogut. Molta cosa, massa, feta a mitges i amb poca claredat. Som a on som i s'ha de tirar endavant. Sols, sense companyia. No ha estat del tot ètic, ni considerat, pels que s'ho creien, pels que s'ho han cregut i pels que han tirat endavant, malgrat el desengany de l'engany, de les mitjanies i de la profunda mediocritat del que mesuradament ha rampinat i es creia la idea, la social democràcia, no com un servidor, si no, més aviat, com l'amo del tros, d'un tros que no era el seu, conquerit i mentalitzat com a conquerit pels conqueridors que li deixaven menar a modus de vassallatge i para de comptar.