El plaer sentit de no fer res

Diumenge 21 de setembre 2014

Matí de diumenge belga. Com abans, com quan vivia al rovell de l'ou. Em costa entendre als perifèrics i als urbanites, no pas rurals d'urbanitzacions isolades del voler ser sense ser i ser sempre el mateix sense ser mai res. A les deu tocades a l'snack a fer el cafè, dues passes mal comptades de cals sogres. Un parèntesi. Més barat fer el cafè a casa. No és el mateix. Arraconar. Els diners a la tomba, Ser el més ric del cementiri, segur que no, però sí un dels més desgraciats sense desgràcia. Quan no es té vida, no es té res, foscor. Com abans, llegir les notícies als diaris. La Vanguardia s'hi abona. Dependents i porucs. A la seva i avui al Casino, a veure el Barça, com abans i amb el plaer sentit de no fer res i amb la sensació d'un cap de setmana transitori no pas insuportable ni sortosament perdurable.