El raconet

Divendres 26 de setembre 2014

La social democràcia entesa com un sistema on tothom paga els imposts que li toquen per a millorar el benestar general. De gens serveix omplir-se la boca de doctrines tronades i adoptar postures mitjanes. No és ètic. Les mitges mai són plenes. Tampoc, crec, hagi estat una actuació de cosa nostra, però sí d'una manera de fer molt nostrada, molt enganyosa, molt tèrbola i poc clara, de no ser ni això ni allò, de voler quedar bé sense fer les coses ben fetes i com Déu mana. Sempre amb un peu a cada banda, sense tirar mai pel dret i sensació d'amagar, d'enredar sense voler-ho fer, però fent-ho. Molta catalanitat, la que no m'agrada i que, per desgràcia, puc arribar a entendre sense compartir. Trista actuació. El raconet, el roc a la faixa, la por pel què pugui passar. L'actitud del covard i la del pobre home. Pensar en el provenir sense viure el present o viure'l d'una manera més aviat mesquina i egoista, tot manllevant els beneficis dels imposts no tributats i fent burla de la social democràcia predicada. Manlleu als qui tributen, els bons i els dolents, també a aquells que no amaguen, que no defrauden perquè no poden i no disposen de prou cobertura per aprovisionar-se del raconet tranquil·litzador, sense consciència, pel dia de demà si mai arriba. Trist.