Voluntari i criticaire

Dijous 4 de setembre 2014

Ahir, a quarts de nou, passàvem a prop del temple romà. Sarau i es veia gent que hi anava. M'hauria agradat ser-hi, però la dona borratxa i el vi al bot és un binomi impossible de combinar, el mateix que em passa amb anar a dormir d'hora i el matinar. Presentació de la marxa dels vigatans. Homenatge a la Pilar Cabot, poetessa, antiga propietària del Clam, un referent cultural de la comarca. M'ho vaig perdre. Ho llegiré al 9Nou o ho miraré pel 9TV, si és que ho faig. Em puc imaginar com deuria anar: discursos institucionals, patriòtics i polítics amanits d'algun poema de collita pròpia i altres de dedicats. Hipòtesi. Dimecres ja me la trobaré. Cansat d'estar al peu del canó i apunt per les properes escomeses, però, tot i així, una mica, per no dir molt, tip de reivindicar-me dia darrere dia i haver viscut, no pas amb massa credulitat, a la lluna de València en un país que ens els feien creure d'una manera i ha estat d'una altre molt diferent. Ganes d'arribar, que s'acabi i poder viure com un ciutadà normal que paga els seus impostos, com hauria de fer tothom, que faci la feina ben feta, que voti si vol, que s'adoni que els serveis públics funcionin i siguin de qualitat i que no li faria pas massa res sentir a parlar ben poc de qui és el president de la república. Començaria a ser hora de deixar-nos de tantes exaltacions patriòtiques per a voler demostrar a no sé pas massa qui, potser als que sempre van a la seva i els que hauríem d'anar a la nostra, sembla que ens costi. De totes maneres, ahir hi hauria estat, dimecres seré a la parada i a la marxa. Dijous a la be baixa com a voluntari de l'assemblea. Contradicció: voluntari i criticaire.