Festa de guardar

Dilluns 1 de setembre 2014

Em solo pensar que són extres llogats per fer el fet. Sempre són els mateixos. Gent d'aspecte antic. Els de sempre, els que ja hi eren quan jo era petit i sempre feien el que fan ara. Semblants cares. Expressions calcades de rostres solcats per la manca de progressió i d'innovació fetes a base de rutines inconscients apreses a base del pòsit generacional i d'una genètica poc evolutiva. Cruel. Dissabtes, impossible anar a Plaça, una altra comèdia, tota la comarca abocada a Vic. El diumenge, diferent. No anar-hi si no és imprescindible per arribar al refugi: al Casino. A Plaça ambient insofrible si no estàs la terrassa de l'snack. Fugir de la ciutat o no sortir de casa. Decrepitud tardo dominical feta a base de parelles mudades, endiumenjades, que s'ho tenen tot o s'ho repeteixen tot una i altra vegada i encara bo fent veure que no ho fan. Passeig i Plaça amunt i avall, aturant-se amb els mateixos, uns altres que semblen llogats, per dir-se les mateixes coses que es van dir el diumenge passat i que seran les mateixes que es diran el proper si no plou o fa més fred del compte, l'única possibilitat de trencar aquesta mena de decrèpita rutina no mai gaire trencada per asseure's a la terrassa del Cafè Nou. Dia especial de trencament i no és pas festa grossa, ahir sols era festa de guardar, sempre que l'ensopit no es digués Ramon.