El món personal i particular

Dimarts 2 de setembre 2014

Tendència a no entendre massa les coses o a entendre-les massa per a poder-hi estar d'acord i creure-les. Una mena de viure malentesa. Viure clos en un món especial, fet a base de llibres, de música i de passeigs a la vora del riu. Treballar amb professionalitat i amb la claredat de que l'entusiasme no vagi més enllà del que es pot considerar políticament correcte. La resta, prescindible i cada dia més. Només tastar-ne petits glops del que hi pugui haver més enllà. Els amics, el que més aprecio, les anades al cafè, el seure en una terrassa més sovint, el que potser trobo més a faltar. Esplèndid el dia que vaig al Casino, quan abans era la quotidianitat. Petites coses un xic perdudes que em fan entendre a la gent que mai les han tingudes o les tenen en compta gotes, la festa major, les dates assenyalades o als esdeveniments imprevists. Viscut a l'inrevés i ara de ple. Família, celebracions ... calcomanies del mateix de sempre. No es diu res, es diu tot i sempre es diu el mateix amb resultat zero o amb algun decimal, si s'està de sort. Anecdotari del tot plegat i de la poca cosa. Que res canviï i fonamentat en el natural desenvolupament del progressor sempre particularitzat i englobat en aquest entorn embolcallat i incriticable on tot es vol que sigui rodó. Les garoines també en són, de rodones, i punxen. Nominatiu amb la sensació, escoltada i repetida, de fer-se carregós i amb la intenció de no voler emprenyar ni involucrar a ningú en el món personal i particular.