Alta fidelitat

Dilluns 4 de novembre 2013

Ahir un refredat com una sopa, avui més bé. Voler fer el valent mai surt de franc. Espero que el fred de les càmeres de la feina matin els virus, microbis i bacteris. Diumenge la tarda de repòs, d'escoltar la quarta de Beethoven i la Júpiter de Mozart, mal escoltades durant la setmana per ràdio i ara me'n complac. Avui senceres i en vinil. Llegir, acabo el rei dels verns d'en Michel Tournier. Avui el penso acabar. És un d'aquells clàssics que va comprar el pare fa molts anys. Me'ls imposo, els llegeixo i m'acaben agradant, encara que no els conegui d'entrada, com era aquest el cas. El pare comprava col.leccions senceres a la Caixa o les de a tot vent de l'editorial Proa, els taronges. No se'ls llegia, només llegia premsa, història i llibres de la segona guerra mundial, la seva passió juntament amb la que no va poder satisfer mai del tot: la fotografia. Em complau recordar com era, feia i coneixia molt més del que feia molta gent llavors temps enllà i de la que fa ara en temps present. Maleïda guerra, la que encara estem perdent. Es va ponent el sol, el de diumenge, tristor, i sona Beethoven, primers compassos de l'adagio-allegro vivace del primer moviment de la quarta. Ja he escoltat la Júpiter. Ara m'ha vingut al cap, serà per l'amplificador, el vell Marantz, l'estampa d'en Ramon Calveras, el fill de la Rosalia, el veí de sota cals pares, i posaré l'obertura d'Egmont, la del músic de Bonn, la que em posava sempre quan anava a escoltar música a ca seva. No era de clàssica, només aquesta peça i poca cosa més. Pink Floid, Supertram, Beatles, Leonard Cohen ... tot per l'estil, bo i interessant; curiosament entusiasta, se'ls comprava tots, d'en Claudio Baglioni ... tot, això sí, escoltat en alta fidelitat. Un plaer.

Comentaris