Europeus

Diumenge 3 de novembre 2013

Vaig arribar fresc, una mica cansat també, sembla una contradicció, és cert, a Sant Feliu de Guixols. A Vic hi vàrem arribar de fosc amb el tren de Granollers. Alguna hora m'animaré arribar a Torruella de Montgrí per la ruta dels pantans des de Roda de Ter. No conec massa el camí, deu estar indicat, a Girona és perdedís, em temo que no estarà tan ben indicant com la ruta verda del carrilet. Fer activitats d'aquesta mena, em fan adonar del potencial de país que no sabem demostrar. En qüestió de deu o quinze anys ens hem posat al nivell d'Europa sense adonar-nos. Ens manca autoestima i ens manca el pas definitiu, ja arriba, per deslliurar-nos del jou. Arriba perquè la majoria ho vol, però tinc la sensació que es deixa passar massa temps i es donen masses, masses, opcions als que ens proposen dilacions i terceres vies mortes. Desempolsinar la guillotina i decapitació. No parlar-ne més. Me n'he anat del relat. Parlava del rellevant procés d'europeïtzació català. A Europa, això d'anar a córrer, en bicicleta o aprofitar les infraestructures de lleure, sempre ho he vist, aquí deia que no fa pas més de quinze anys que funciona i estem ja al seu nivell o els hem superat, potser per la novetat i les novetats sempre solen portar allò que se'n diu febrades. No ho sé, ho veig així.

Comentaris