L'home inqualificable

Dimarts 19 de novembre 2013

Consciència plena que no és ni el nostre, ni el meu, tarannà no voler caure en les provocacions. Això no vol dir que no et facin bullir la sang i, sí, deu caldre més respirar fondo, comptar fins a deu, i tirar endavant. Avui declaracions de l'Aznar a Onda Cero. Vol recuperar una llei del dos mil cinc que permeti empresonar en Mas si convoca el referèndum. Que l'empresoni, que ens empresoni a tots. Raons de desacatament, de violació de lleis fonamentals i inconstitucionalitat de tot plegat. Sempre el mateix. Sempre la mateixa cançó, les mateixes amenaces i la incapacitat de no voler entendre res. Que pensi així algun motiu en deu tenir. Els catalans no ens fem respectar, encara massa gent, molts mitjans, forces empresaris covards i personatges que no passen de ser uns poca pena, deuen donar la sensació al poder madrileny que tot si val. Per sort sembla que la cosa va a menys. A més amenaces més independentistes i resulta ser una realitat que no es pot desmentir. Avui se n'hauran fet una colla més i haurem restat gent de la colla dels espantats, així ho espero. Suposo que no hi deu haver cap llei que em digui que hagi de respectar a ningú que no em respecti, que es cregui que tiene derecho de conquista sobre mi persona, que m'amenaci i que em vulgui fer creure emprant l'argumentari d'una Constitución que ell la va votar en contra, que jo no vaig votar per edat i que els pares varen votar a favor, no per por, si no per responsabilitat política i social del moment, pel simple fet de voler donar als seus fills i als seus néts un futur millor i, tinguem-m'ho en compte, és important, perquè tenien una visió molt més àmplia del que representa el concepte Catalunya i Espanya del que mai tindrà l'amenaçador home inqualificable.

Comentaris