Perversió i cretinisme

Dijous 7 de novembre 2013

Avui ha estat el dia de les farmàcies i una mostra més de cretinisme pervers d'en Montoro. No arribo a entendre si l'home és només cínic i sarcàstic o és un imbècil integral. No crec que sigui ni burro ni poc intel.ligent, més aviat el contrari. És espanyol. Queda tot dit. El problema de les farmàcies, no hi entenc, no el conec i parlo des d'una opinió personal, el considero d'una gravetat extrema. Atempta al segon pilar de les idees republicanes i, els que ho fan, ho fan sabent on toquen. No és gratuït. Juguen amb la salut i amb l'esperança de vida de la gent i em puc arribar a suposar que els que en fan més ús solen ser els més castigats per la vida, les classes més desfavorides. En Dalmases s'exclama de la manca de diners. És obvi que els farmacèutics no han de tenir l'obligació d'avançar-ne. Si manquen diners, potser seria hora que l'administració els busqui. Hi ha prioritats ... massa frau fiscal, massa diner negre, masses infraestructures innecessàries i altres que caldrien no es fan, masses sous improductius i no cal ajudar a la banca, la salud de la gent és més important. Segur que hi ha hagut abusos de les farmacèutiques, dels metges d'alegre receptació i de farmacèutics venedors de medicaments que no pertocaven a qui no els pertocava ... n'estic segur ... de tot hi ha a la vinya del Senyor, però no és pas tot el col.lectiu i, allò que mentre es facturi, potser ja no valdrà a partir d'ara. Racionalització del sector. Deu caldre arreu. Tenir clar que som llatins i als llatins això del bé comú no el tenim gaire clar, més aviat prima el bé particular i l'exclamació quan ens sentim afectats. Sempre que escric me'n solo anar por los cerros de Úbeda. Ara ho he fet. Em costarà entendre si encara quedarà algun farmacèutic que es pugui sentir còmode dins el reino després d'haver escoltat al ministro; si se'n sent, es mereix el que li passa i el què li pugui passar. El ministro, a més de morós, de ser còmplice de l'espoli, té la barra de culpabilitzar a la Generalitat de no poder afrontar la factura farmacèutica dels catalans i, si es pot arribar a pagar, serà gràcies al gobierno i al seu bon senderi. Perversió i cretinisme.