La tifa de gos

Dilluns 11 de novembre 2013

Avui he trepitjat una tifa de gos. He sentit dir que porta mala sort. No hi crec. És ver que comporta una elevada dosi d'emprenyament, de pudor i un cost temporal per treure's l'empastifada. No és que en tingui molta, de mala sort vull dir, com tampoc solo ser massa afortunat. Sempre pel camí del mig. No cerco gaires coses i, com més gran em faig, menys. El que em ve ho intento entomar i la sort se la sol fer cadascú, i, si haig de ser sincer, se me'n fot, la veritat. El que trobo lamentable és la  proliferació de cagarades i de gent incapaç de respectar les mínimes normes de civisme i de convivència. Si es volen tenir animals, responsabilitat i cura, si no, no cal tenir-ne. Jo no en tinc, ni en vull tenir, prou feina tinc a cuidar-me i a intentar estar bé en el meu entorn, que només em faltaria tenir cura d'un altre esser viu. Em vindria gros i ho faria si em calgués, si en tingués necessitat o m'hi sentís obligat per algun motiu que ara no se m'acut. Segur que no ho faria, no és pot dir mai, per a motus propi. Sóc dels que considero que caldrien mesures dràstiques i punitives per aturar el problema. Hi ha zones a Vic, coincideix les que solen votar més l'Anglada, que, a les fosques, sol ser com un camp de mines, una merda darrera l'altra. Feina dels escombriaires. Masses gossos, visió particular, com a possible problema personal d'amos i de societat potser no del tot prou sana. A pagès els gossos eren el que eren: gossos i els animals, animals i les persones no altra cosa que persones aptes per a treballar i per a tirar endavant. La canalla, com els gossos i els gats, l'última merda. Avui, un nen, un gos o un gat, el rei de la casa. Solitud. Mancança. Poca vida social i personal o capgirament d'estructures socials i d'algun valor colat entremig d'altres, dèries personals. A França n'han sortir estudis seriosos i van cap aquesta direcció i em sobta que a Vic els llocs problemàtics siguin d'un perfil molt, i mot concret. Altres zones de la ciutat més civisme i, diria, menys, o els mateixos, gossos, un altre nivell, un altre civisme, poques tifes pel carrer, alguna, i, aquesta vegada no són impressions personals, ho constato sense por a perdre res. Avui baixava pel Comptat d'Osona, venint de l'hospital, i la sabata empastifada, uns dels feus de la plataforma ... un xic menys, s'ha de dir, que el barri de Santa Anna. Bé, no arribaré a l'extrem de la mare i li dono raó. Un bon dia es va trobar a l'alcalde d'abans, en Jacint Codina, conegut seu i veí de Plaça de tota la vida, i el va aturar. La mare s'havia empastifat la sabata de merda a la rambla de l'Hospital, i li va recomanar que autoritzés als urbanus a fer menjar la tifa a l'amo del gos que es cagués al carrer i no la recollís. Extrem i lògic des de l'òptica de la sulfurada, de les sabates empastifades, de la pudor i de la manca de civisme. En Codina va riure, és clar.

Comentaris