No ho havia vist fins avui

Dilluns 25 de novembre 2013

Deu haver estat simple coincidència, no ho havia vist fins avui i justament a la diada del NO a la violència de gènere, he vist pel carrer un dona, acompanyada pel mascle i dues criatures, coberta amb el nicab. Haig de dir que m'ha fet angúnia. Sóc conscient que no sóc ningú per criticar-ho i encara menys jutjar-ho, però si de poder dir que no m'agrada gens ni mica. La religió i la seva interpretació, en aquest cas l'islam, no hauria de tenir el poder castrador que té per a sotmetre a aquesta pobra dona ni a ningú. El pecat original no dóna per tant. Només se li podien veure els ulls i no els hi he vist, mirava a terra. Tota ella un embolcall caminador negre i mud. Injustificable des de la particular òptica occidental i de no creient. No em valen les justificacions. Sé que hi són i sofísticament em superarien argumentalment. Quedaria com un pallús. Les religions del llibre especialistes en justificar els seus punts de vista i tirar sempre l'aigua cap al seu molí. La mateixa angúnia em fa la segregació de sexes a les escoles cristianes o els bisbes demanant que les dones siguin sumisses, com també em molesta l'ortodòxia hebraica. Viu i deixa viure i no et creguis les teves veritats, més quan no et planteges que puguin ser mentides. Sembla ser que de veritat només n'hi ha una, la seva i és absoluta, la resta de la humanitat errada i heretge. No hi crec. Intransigència del llibre. Deduïa que la dona era jove, ves a saber, i em costa creure que no s'estimi més una vida millor, encara que actuï amb consentiment, que tingui fe, que estigui atemorida, que la vida l'hagi portada fins aquí i no se li hagi ensenyat res més, no és just portar aquesta vida i, reitero, no sóc ningú per criticar-ho, no ho comparteixo, no ho vull comprendre, no, no ho vull. Les normes religioses extremes, siguin les que siguin, em superen i m'emprenyen. Hi ha més vida, més llibertat, encara que sigui no volguda, no coneguda potser, però ha de ser abastable més enllà de les teves creences i s'ha de tindre capacitat de transformar-les si no et deixen ser més lliure, et maltracten, et seguen una part de la vida, en siguis o no conscient; de caure a l'abisme inconscient no te'n salva ni Déu, ni Alà, ni Javhé, cap i a la fi, aquests noms me'ls prenc com a invencions de la por dels homes per a sotmetre i maltractar a tothom que no segueixi els dictats dels manipuladors que els maneguen.

Comentaris